Arxiu de l'autor: tom

Des d'on sóc (aquí ajagut davant el mar que, ona rera ona, modela un agrest penyassegat a la platja) el perfil d'una dona queda retallat pel roig encès de la posta de sol.Ella contempla fixament l'escuma a través d'unes enorme … Continua llegint →

Quan encaro el fet de ser un covard, quan miro de fit a fit la meva accentuada incapacitat de resposta davant les vicissituds de l'existir, un enorme enuig es desferma amb una pausada però incessant cadència. Quedar-me aturat, distret.Quedar-me quiet com un … Continua llegint →

Avui em toca escriure una història i aprofitaré l'avinentesa per parlar de les coincidències… per parlar de lligams: Hi havia una vegada, ara fa tant temps que no recordo ni l'època de l'any que era, un nen curiós i imaginatiu voltava … Continua llegint →

Ara ja en fa uns quants milions d'anys; però si mirem enrera, moooolt enrera, i fixem la vista vers els inicis de la humanitat (la prehistòria), podem veure clarament que hi ha certs aspectes que perduren. Hi ha coses que han acompanyat a … Continua llegint →

"Una gota regalima, cau, llisca per la superfície polida i transparent delvidre que ens separa de l'exterior.Dues noies riuen despreocupades;no els fa por el xàfec que les espera d'un moment a l'altre.Jo, exhort durant bona part del trajecte en la … Continua llegint →

He tornat a quedar enlluernat per la fatídica combinaciód'una mirada i un somriure. N'és propietària una noia que, si bé l'havia vist algun cop, no tenia (ni tinc encara) la més remota idea de qui és.Com es deu dir?… No … Continua llegint →

Tancat, reclòs, sempre hi ha algun impuls o altre que planya per obrir-se camí des del nostre interior.Nosaltres els retenim, és clar… no és qüestió que surtin, de sobte, arrauxats seguint les nostres emocions i sentiments.Uff! Si tothom deixés anar sense control … Continua llegint →

Ahir em vaig trobar una nena que, al veure’m, se m’apropà decidida: – Hola – féu ella.– Ah! Hola! – contestava confós mentre, per uns segons, dubtava si la coneixia d’alguna cosa.– Saps què? – em preguntà.– Què?– Doncs resulta … Continua llegint →

Estimar és suficient?Estimant n’hi ha prou?És imprescindible?L’únic, el més important, per a establir una relació sentimental, és estimar? La tràgica i incomprensible resposta és no. He estat un dia sencer a casa, sense sortir-ne; tancat entre quatres parets,reclòs en mi.He … Continua llegint →

Òstia, què?, uff, merda, com?, vols dir?, collons, bueno… [@more@] Tweet