Arxiu mensual: novembre de 2005

Per què fem petons? Què volem transmetre o comunicar amb ells?Sembla clar que el petó és una eina per expressar emocions. Donar petons és enviar estimació; rebre’ls és sentir la dels altres. D’acord; però, per desgràcia, el petó també s’automatitza. … Continua llegint →

És quan les nits es fan llargues que penso en tu. El sol s’alça mandrós i jo et recordo, et continuo esperant.T’utilitzo: he posat el teu nom a l’esperança, he recobert de tu els meus somnis. Somnis que guardo ocults … Continua llegint →

"Potser qui hi veu bé no serveix per sentiri no plau perquè està molt abans de les maneres.S’han de tenir maneres per a totes les coses,i cada cosa té la seva manera, l’amor també.Qui té la manera de veure els … Continua llegint →

Potser la ràbia és la resposta a la incomprensió de la tristesa… potser. En tot cas en vaig sentir molta, de ràbia.Estava trist; una persona que estimo m’havia fet mal i no entenia el perquè… de fet encara no l’entenc, … Continua llegint →

Hi he estat pensant i he arribat a la conclusió que, de fet, el funàmbul sóc jo.Sí, sóc jo qui passa els dies fent equilibris sobre una corda.Insegur, afronto el món, encaro el fet de viure, amb timidesa. Tremolant com … Continua llegint →

Sempre he pensat que el fet de nèixer en un determinat dia de l’any, a una determinada hora, no condiciona la nostra manera de ser.Bé, potser l’infant que neix al mes de desembre, per exemple, es veu condicionat pel fet … Continua llegint →

Aquest vespre he tornat a passejar per la platja. Baixava per contemplar la lluna i me trobat amb núvols, llàgrimes i pluja.La tempesta ha cobert la meva tristesa amb una insistent i constant cortina d’aigua; la desesperació s’ha vist ofegada … Continua llegint →

No ho puc evitar, ja estic esperant la propera lluna plena de desembre. Ahir vaig veure al calendari de casa (el que està sobre el telèfon que mai has marcat) que cau al dia 15. Què et sembla? Pot ser … Continua llegint →

Viure amb il·lusió deu ser important.Engrescar-nos amb el què fem i el què ens passa, estar esperançats amb les expectatives del nostre futur i llençar-nos a participar en els nostres desitjos; deu ser viure amb il·lusió. Estic il·lusionat. Continuo esperant, … Continua llegint →

Cantar m’encanta. El ritme, la melodia, l’improvització, el sentiment.Xiular, jugar, picar. Des de fa uns mesos he tingut la sort de topar amb un estil de música que combina aquests elements d’una manera molt engrescadora. He començat a viure la … Continua llegint →