Arxiu de l'autor: tom

El meu primer petó fou exquisit, amb gust de sal de mar i móres fresques. Una explosió dels sentits; un sublim sobresalt, alliberador d’anhels, desigs i innocents espectatives. Un vespre, tornant cap a casa després d’un llarg dia de platja, … Continua llegint →

Trobo escrit en un paper antic mig arrugat dins una butxaca: Pèrdua, preocupació exasperant [Història d’ahir i d’avui] Pendent de rememorar l’ahir, refuso pensar en el futur. Potser és això l’acte de despedir? És aquesta l’essència de la pèrdua? Centrar-nos en el passat; … Continua llegint →

"I guess you don’t need it I guess you don’t want me to repeat it But everything I have to give, I’ll give to you It’s not like we planned it You tried to stay, but you could not stand … Continua llegint →

Oculta entre piles de capses de cartró, envoltada de paperassa i antics records, la Marta somriu al veure’m aparèixer a través de la porta entreoberta de l’habitació. Es veu que avui s’ha proposat fer endreça del grapat de caixes que l’han … Continua llegint →

La màgia (potser el miracle) de la fotografia és fer etern el moment, fixar l’instant en una imatge, capturar el present per a permetre’ns reviure’l, una vegada i una altra. Entaulats en una cafeteria, me la miro fixament, amb cara … Continua llegint →

Amb el llum encès, assegut al sofà, esperant que algú passi i pensi en mi, me n’adono que el pis on visc és com un far al bell mig de la ciutat. La nova llar, unes precioses golfes que mica … Continua llegint →

                      IX   "Sóc un guardià de ramats. El ramat són els meus pensaments i els meus pensaments són tots sensacions. Penso amb els ulls i amb l’oïda i amb les mans i amb els peus i amb el nas i … Continua llegint →

Hi ha una cosa preciosa que passa cada dos per tres, que és saber que tu em mires, m’olores i em sents. Hi ha una cosa preciosa que puc viure en tot moment, que és ser conscient de la teva … Continua llegint →

Oscil·la, es sacseja, busca l’equilibri. Sobre els nostres caps circula rabent el trapezista: entre el pèndol i el funàmbul. Penjat, tallant l’aire, l’acròbata cerca harmonitzar el vaivé i la cabriola, controlar el tempo, conjugar força, elasticitat i gràcia. S’encenen el … Continua llegint →

Sempre havia somniat en ser protegit de la pluja per una formosa noia amb un petit paraigua de franjes multicolor. Una de les meves incomptables fantasies era poder-me aixoplugar, algun cop, sota l’oportú refugi de mànec de plàstic cedit per … Continua llegint →