Pèrdua i memòria

Trobo escrit en un paper antic mig arrugat dins una butxaca:

Pèrdua, preocupació exasperant
[Història d’ahir i d’avui]

Pendent de rememorar l’ahir, refuso pensar en el futur.
Potser és això l’acte de despedir?
És aquesta l’essència de la pèrdua?
Centrar-nos en el passat; entaforar el pensament en el constant record,
en el què fou i mai més serà…?


I ho enllaço amb una reflexió actual, en conformo un aliatge:

Memòria de forma

Prescindint del fons, la major part de vegades només recordem la forma dels esdeveniments; el com i no pas el què dels fets.
Impassible als nostres plans [com va dir aquell] la vida passa, s’esmuny a través del sedàs dels sentits, i el pensament (conscient i/o inconscient, tant se val)
en reté només certes partícules.

La memòria, plàstic i maleable suport de la nostra identitat, es recolza preferentment en el gest i l’anècdota; apaivagant el feixuc pes de l’essència i contingut dels actes. Un mecanisme sa, certament, però injust i reduccionista.

La forma venç el fons en el món dels records.
Talment com un aliatge de titani-níquel o de coure-zinc-alumini,
gaudim de memòria de forma. Vivim subjectes als canvis en funció del nostre passat; circumspectes depenents de la forma d’ahir, resignadament cecs davant el fons de demà.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Pèrdua i memòria

  1. pm diu:

    com dius,
    en la pèrdua recent
    no hi ha futur inminent
    sinó passat present

    el record pot ser un bon escut
    pero no ens donarà la vida

  2. La memòria, plàstic i maleable suport de la nostra identitat, es recolza preferentment en el gest i l’anècdota;wholesale nfl jerseys apaivagant el feixuc pes de l’essència i contingut dels actes. Un mecanisme sa, certament, però injust i reduccionista.

Els comentaris estan tancats.