Arxiu mensual: setembre de 2006

Viatjo amb tren en silenci; però, si tanco els ulls, puc sentir aquell ritme, compassadament caòtic, que encara ressona topant contra els laterals del meu tens i torbat cervell.Estic atabalat. Després d’assaborir durant uns dies la calma contemplativa del conduït, … Continua llegint →

Un amic està trist, molt trist.Ha rebut la sobtada notícia que s’ha de desfer, amb urgència, d’un munt de residus que tenia emmagatzemats, arraconats de qualsevol manera. Se li fa gros, molt gros.Què pot fer?Potser el més adient en aquests … Continua llegint →

Hi havia una vegada, durant el despuntar d’un matí assoleiat d’estiu, una nena alegre, d’ulls vius, cara pàlida i cabells foscos, molt foscos, que saltava del llit correcuita cap a la finestra per observar el petit ocell que, des d’una … Continua llegint →

La comunicació és el mecanisme, l’eina, que utilitzem per afrontar el fet de ser vius, d’existir. I, eminentment, el llenguatge verbal n’és el màxim exponent.Avui ho comentàvem amb uns amics mentre practicàvem allò de sol i crema. Farcit de sal … Continua llegint →