Arxiu de l'autor: tom

Observar, és començar a conèixer.En canvi, tancar els ulls al què passa al voltant és la millor manera de potenciarla ignorància. Costa. Això de mirar al voltant costa, fa mandra, fa mal… perquè obliga a posicionar-se; no, no pas jutjar … Continua llegint →

Arribo a l'andana.Camino vacil·lant entre la gent que espera, capcota, l'entrada del seu corresponent tren. N'observo les cares, els rostres; però, de cop i volta, d'entre les cames sobresurt una inoportuna maleta.Ep!  L'esquivo. I, mentre m'inclino lleugerament per recuperar l'equilibri, la … Continua llegint →

"Fenomen degut a la reflexió del so a les parets d'un local tancat en virtut del qual, un cop sentit el so que s'ha propagat directament des del lloc on s'ha produït, hom encara el continua sentint a causa de … Continua llegint →

Uf! Descol·loca topar, de sobte, amb aquest llastimós fenomen. Hi ha persones que, a la que poden, extreuen part de la seva frustració, el seu recel o, simplement, la seva impotència i, sense contemplacions, aprofiten per llançar-la a algú tot … Continua llegint →

– Tanca els ulls – digué ella. La importància dels sentits és, per sort, una qüestió absolutament relativa.N'estic segur. Un cuiner, per exemple, faria una llarga dissertació sobre la importància del gust. I un perfumer podria explicar la infinitat de … Continua llegint →

Entro a un forn de pa per agafar forces.És curiós comprovar com sovint les forces depenen de coses tant simples com un cafè amb llet i una pasta. Amb el primer glop m'arriba, entretallada, la veu ferragosa d'un home que … Continua llegint →

Hi havia una vegada un noi que volia ser artista.– Artista, fill? – li deia la mare.– Què dius? Artista? – li deia el pare.– Sí, artista – deia ell.Quina classe d'artista volia ser? No ho sabia. Ell volia ser … Continua llegint →

Et veig un parell de vegades, però estem lluny.Ens separen uns metres de distància i l'absurda basarda de la salutació. Penso en tu, obro un llibre i et trobo: "… sentí la necessitat de mirar-se-la una altra vegada, no pas perquè fos molt bella, … Continua llegint →

Una cosa nova sempre implica sorpresa, descoberta.La novetat és engrescadora:ens fa obrir al desconegut i quedar frepats davant les peculiaritats d'allò sobrevingut. Aquests dies he estat malalt.He hagut de fer llit a contracor per un inoportú constipat de febrades desmesurades. … Continua llegint →

Algunes nits, quan estirat sobre el llit alço lleument el tors per abocar sobre un full els meus pensaments, em vénen al cap neguits i preocupacions. Recordo situacions, desitjos i actituds… i m'assalten els remordiments.Els remordiments són una càrrega bastant desagradable, la veritat. És un pes … Continua llegint →