Arxiu de l'autor: tom

Un test ple de taques

De taques n’hi ha de totes mides i colors.Les taques són com les persones: úniques i irrepetibles, d’incomptables matisos, de singulars perfils i agrestes formes.La taca neix de sobte, en un instant; però s’acaba configurant lentament.La taca apareix definida, delimitada; … Continua llegint →

Comentaris tancats a Un test ple de taques

Fer quadrar els metres

Hi ha conceptes que ens són difícils d’assimilar; paraules que aconseguim retenir, però alhora esdevenen un misteri i adopten un significat ampli,eteri i difús. De petit em passava molt.Aprenia a utilitzar certs mots sense saber ben bé de què es … Continua llegint →

Comentaris tancats a Fer quadrar els metres

Si camino sol

Si arribo a casa provinent d’una altra població, camino.Si camino sol pels carrers foscos de la meva ciutat, penso.Si penso en esdeveniments recents, canto.Si canto sol de nit, xiuxiuejo.Si xiuxiuejo guiat per la remor de les meves passes, improviso.Si improviso … Continua llegint →

Comentaris tancats a Si camino sol

Conduir discapacitats

Viatjo amb tren en silenci; però, si tanco els ulls, puc sentir aquell ritme, compassadament caòtic, que encara ressona topant contra els laterals del meu tens i torbat cervell.Estic atabalat. Després d’assaborir durant uns dies la calma contemplativa del conduït, … Continua llegint →

1 comentari

Les tres erres

Un amic està trist, molt trist.Ha rebut la sobtada notícia que s’ha de desfer, amb urgència, d’un munt de residus que tenia emmagatzemats, arraconats de qualsevol manera. Se li fa gros, molt gros.Què pot fer?Potser el més adient en aquests … Continua llegint →

2 comentaris

El conte de perquè ens agraden els contes

Hi havia una vegada, durant el despuntar d’un matí assoleiat d’estiu, una nena alegre, d’ulls vius, cara pàlida i cabells foscos, molt foscos, que saltava del llit correcuita cap a la finestra per observar el petit ocell que, des d’una … Continua llegint →

1 comentari

Llenguatge radiofònic

La comunicació és el mecanisme, l’eina, que utilitzem per afrontar el fet de ser vius, d’existir. I, eminentment, el llenguatge verbal n’és el màxim exponent.Avui ho comentàvem amb uns amics mentre practicàvem allò de sol i crema. Farcit de sal … Continua llegint →

2 comentaris

El tripulant de barques

Mai no he tripulat barques,però és com si en tripulés.La meva ànima és com un mariner,coneix el vent i les onades de la immensa mar que contempla des de terra ferma.Avui l’ha trobat revolta, ferotge; obrint-se pas enmig la infranquejable … Continua llegint →

Comentaris tancats a El tripulant de barques

Gestar l’amor

"Want to keep your dream alive? Can I keep it with mine? But I’m no good for you I suppose when you get a cold idea You still hold me close at night Never liked you any less And the … Continua llegint →

Comentaris tancats a Gestar l’amor

Infidelitat reconfortant

Ell remuga i se sent culpable.Els dies han passat; però encara pot visualitzar amb claredat el rostre esvelt, tendre i delicat que l’esguardava expectant entre la multitud aplegada aquella curiosa (que no calorosa) nit d’estiu. Es maleeix i fabula.Pensa que … Continua llegint →

1 comentari