Massatge reparador

Des d'on sóc (aquí ajagut davant el mar que, ona rera ona, modela un agrest penyassegat a la platja) el perfil d'una dona queda retallat pel roig encès de la posta de sol.
Ella contempla fixament l'escuma a través d'unes enorme ulleres tintades;
però, rera el vidre opac, intueixo la lluent amargor del seu plor.

Avui molta gent ha reflexionat sobre el dolor… jo he vingut a pensar a la platja i me l'he trobat personificat en una dona que clava la mirada a l'escuma a través d'unes enormes ulleres tintades.

Escric. Les paraules i les ones se succeeixen i, mentrestant, una jove parella
s'ha col·locat entre la dona i jo (el fortiu observador que fa festes a una gossa).
La parella s'asseu, s'acarícia, es besa i s'estira.
S'abracen, s'amanyaguen i s'obsequien amb un exhaustiu i delicat massatge.
El mar i la sorra, jo i la gossa, la dona d'ulleres tintades i el massatge de la parella a pet d'ones.

El sol baixa i realça encara més la silueta que observo de lluny estant.
Avancen les paraules sobre el full rebregat i elles mateixes em porten una sorpresa, una confirmació:
La noia fa un massatge al noi, jo en faig un a la gossa, el mar a la sorra i la dona se'n fa un a ella mateixa utilitzant la serena i compungida contemplació de l'escuma a través d'unes enormes ulleres tintades.

Tots necessitem massatges…
perquè els massatges ajuden a calmar el dolor. 

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.