Estimar és suficient?
Estimant n’hi ha prou?
És imprescindible?
L’únic, el més important, per a establir una relació sentimental, és estimar?
La tràgica i incomprensible resposta és no.
He estat un dia sencer a casa, sense sortir-ne; tancat entre quatres parets,
reclòs en mi.
He fet tots els possibles per no pensar; atònit receptor de qualsevol cosa que pogués captar la meva atenció i evitar-me la feixuga tasca de rumiar, de sentir.
Perquè, què pot sentir un paio que ha vist rebutjada la seva estimació?
Un tio que té l’esgarrifosa sensació de carregar el seu estat d’ànim amb el pes d’una contradictòria resposta emotiva envers una xocant roptura.
Un xaval que s’embolica innecessàriament a l’hora d’explicar-se a ell mateix
què li està passant.
Estimar no és suficient.
Per això he estat tot el putu dia fent el mòmio tragant-me els simpson, les notícies, el xino cudeiro, els cotxes, el futbol i tot el què se’m posava a davant.
Per no haver de pensar que, per desgràcia, estimant no n’hi ha prou.
[@more@]
"To love somebody naturally
To love somebody faithfully
To love somebody equally
Is not enough, it’s not enough
It’s not enough
To love somebody secretly (and never touch)
To love somebody honestly (and always trust)
To love somebody tenderly
The tender touch is not enough
It’s not enough
Love hurts you sometimes
It’s not so easy to find, no
Searchin’ everywhere, you turn and swear
It’s always been there
To love somebody foolishly (can happen once)
To love somebody hopelessly (it hurts so much)
To love somebody equally
Is not enough, it’s not enough
It’s not enough
Love takes a little time
It’s not so easy to find, no, no
Searchin’ everywhere, you turn and swear
It’s always been there
Standin’ there….
And if it don’t come easily
One thing you must believe
You can always have trust in me
‘Cause my heart will always be, yours honestly
Love hurts you sometimes
Not so easy to find, no
Searchin’ everywhere, you turn and swear
It’s always been there, standin’ there
Love hurts you sometimes
It’s not yours, it’s not mine, no
Love is only to share
You turn and swear it’s everywhere
Standin’ there
‘Cause it’s always been there"
Van Halen – (Not enough)
I a tu mateix t’estimes? Ja sé que et sonarà a manual d’autoajuda, però de veritat que és bàsic. L’altre dia jo em queixava de que, a voltes el meu company, és massa avorrit o predecible. Algú em va contestar, molt acertadament, que possiblement l’avorrida i predecible era jo, que necessitava d’un altre per a que la meva vida fos divertida i sorpresiva. Potser et passi un poc el mateix…De totes formes, et demanes: estimar no és suficient? Suficient per a què? perquè l’altre també t’estimi? Per suposat que no. Llavors seria molt fàcil. Tots hem estimat i no ens han correspost com voldriem. Mai deixis d’estimar-te a tu perquè un altre no ho faci. Ànims, Tom!
Vaja, sí, quina llàstima! Però no desesperis, un poc de paciència. Si els dos us estimau i ella fa un esforç per aprendre a estimar-se també, no hi ha res impossible. Crec que a mí em va passar cosa semblant. Vaig estar 5 anys separada d’ell, buscant, fins que vaig retrobar-me. I llavors, també el vaig retrobar a ell, casualment i després de 4 anys de no veure’l. Res havia mort. A vegades necessitam temps per conduir les nostres passes. Besades.