Arxiu mensual: febrer de 2007

"Sona una cançó per aquells que s'estimen i ho demostren.Cauen flocs del cel per entomar-los somrient." Del carrer estant m'arriba un lleu so;una melodia, fina i decidida, tendra i contundent.Alço la vista al cel, però aquí mai hi neva.És una de les … Continua llegint →

Ahir l'avi em va explicar una anècdota de quan era petit. Resulta que un dia (ell devia tenir uns deu anys) un company de l'escola va arribar a classe amb un pot de vidre folrat de paper.La reacció ja us la podeu … Continua llegint →

Observar, és començar a conèixer.En canvi, tancar els ulls al què passa al voltant és la millor manera de potenciarla ignorància. Costa. Això de mirar al voltant costa, fa mandra, fa mal… perquè obliga a posicionar-se; no, no pas jutjar … Continua llegint →

Arribo a l'andana.Camino vacil·lant entre la gent que espera, capcota, l'entrada del seu corresponent tren. N'observo les cares, els rostres; però, de cop i volta, d'entre les cames sobresurt una inoportuna maleta.Ep!  L'esquivo. I, mentre m'inclino lleugerament per recuperar l'equilibri, la … Continua llegint →

"Fenomen degut a la reflexió del so a les parets d'un local tancat en virtut del qual, un cop sentit el so que s'ha propagat directament des del lloc on s'ha produït, hom encara el continua sentint a causa de … Continua llegint →

Uf! Descol·loca topar, de sobte, amb aquest llastimós fenomen. Hi ha persones que, a la que poden, extreuen part de la seva frustració, el seu recel o, simplement, la seva impotència i, sense contemplacions, aprofiten per llançar-la a algú tot … Continua llegint →