Arxiu de l'autor: tom

Viure, existir… degustar la vida. Gaudir de llibertat i escollir el propi camí és alimentar la nostra ànima.Però tastar la vida és un dret que ha esdevingut privilegi;i els privilegis es perverteixen amb gran facilitat. Hi ha gent que afronta … Continua llegint →

L'entropia (magnitud que indica el desordre) d'un sistema macroscòpic tèrmicament aïllat mai no disminueix.Per tant, qualsevol transformació que es produeixi en un sistema aïllat determina un creixement del desordre. Els retrobaments ens ofereixen, en molts casos,l'oportunitat de tornar a començar.Recuperar el … Continua llegint →

Seria Realment, seria capaç Romeu de declarar el seu amor senseentrebancar-se ni una sola vegada? Podria Hamlet extreure verbalitzar amb precisió, d'una tirada, el patiment turment que assola ofega la seva existència? El dubte No n'estic segur; perquè, de fet, el dubte, … Continua llegint →

Ara un costat, ara l'altre…Silenci, una brisa suau i el dolç i lleuger vaivé.Harmònica oscil·lació, moviment rítmic guiat per l'emoció del moment;imparable cadència que ens sacseja el cos i envolta cada abraçada,cada carícia, cada petó. Ens gronxem amarats de tendresa i passió, i … Continua llegint →

Quan estic trist, tinc tendència a cercar la solitud.Sembla talment com si em replegués per pair tots els mals i recuperar forces.És automàtic: tristesa, recolliment. Aiii… però el problema és que el recolliment em provoca abatiment, aflicció i m'acaba per … Continua llegint →

Fantasmes, asèpsia i risc. Els fantasmes.Per molt grans que ens fem, per molt que passi el temps,hi ha un seguit de coses que ens persegueixen: els fantasmes.La discussió amb un amic, el desconcert d'una situació puntual, un trencament sentimental, la incapacitat … Continua llegint →

L'univers és, diguem-ne… curiós.Mira si n'arriba a ser de curiós que, fins i tot, en formem part éssers tan peculiars com nosaltres. De fet, la Terra i els seus habitants som com una petita cèl·lula en la immensitat d'un enorme … Continua llegint →

Arriba la primavera.La flor madura i el seu pol·len clama:– Vull veure món; escampar-me per sobre el prat!… Però no em puc moure.Apareix una abella i coqueta pregunta:– Què fas pol·len? Sol, quiet, reclòs.– Espero una brisa que sacsegi la … Continua llegint →

"Sona una cançó per aquells que s'estimen i ho demostren.Cauen flocs del cel per entomar-los somrient." Del carrer estant m'arriba un lleu so;una melodia, fina i decidida, tendra i contundent.Alço la vista al cel, però aquí mai hi neva.És una de les … Continua llegint →

Ahir l'avi em va explicar una anècdota de quan era petit. Resulta que un dia (ell devia tenir uns deu anys) un company de l'escola va arribar a classe amb un pot de vidre folrat de paper.La reacció ja us la podeu … Continua llegint →