Observar, és començar a conèixer.
En canvi, tancar els ulls al què passa al voltant és la millor manera de potenciar
la ignorància.
Costa. Això de mirar al voltant costa, fa mandra, fa mal… perquè obliga a posicionar-se; no, no pas jutjar ni valorar, sinó simplement ens obliga a sentir, emocinar-nos.
Conèixer provoca sempre una reacció emocional, comporta l'establiment d'un lligam entre l'objecte sotmès a estudi i nosaltres.
Hi ha qui diu: "conèixer és estimar".
Jo, sincerament, no m'atraveixo a subscriure-ho. Però, vés per on, sense adonar-me'n acostumo a deixar-me encisar amb aquesta esperança.
M'arrossega la il·lusió d'observar, conèixer i estimar.
Observar és començar a conèixer, doncs.
Potser la pregunta és: vols continuar?
[@more@]
