Uf! Descol·loca topar, de sobte, amb aquest llastimós fenomen.
Hi ha persones que, a la que poden, extreuen part de la seva frustració, el seu recel o, simplement, la seva impotència i, sense contemplacions, aprofiten per llançar-la a algú tot encobrint-se rera un pretès afany de sinceritat.
Pobra persona, gentil i bondadosa, que malgrat l'inqüestionable lligam emocional que professa es veu empesa devers un irrefrenable i immaculat atac de sinceritat. Feliços els benaventurats que tenim la fortuna d'escoltar el seu missatge directe i punyent.
Vaja… és curiós que, a l'hora de fer valoracions, resulti que l'esforç, l'entrega,
la il·lusió, la cura, l'estimació i la tendresa abocats en un projecte es deixin de banda; és llastimós que, en canvi, només es tingui en compte el fet d'haver complert, o no, unes expectatives preestablertes.
Ah! Això sí, sobretot: la valoració és sincera, només faltaria.
Sinceritat ofensiva.
Uf! És una pena que hi hagi persones que faltin al respecte en nom de la veritat. La sinceritat és un bé preuat, val la pena no pervertir-la a través de l'insult.
[@more@]