Una cosa nova sempre implica sorpresa, descoberta.
La novetat és engrescadora:
ens fa obrir al desconegut i quedar frepats davant les peculiaritats d'allò sobrevingut.
Aquests dies he estat malalt.
He hagut de fer llit a contracor per un inoportú constipat de febrades desmesurades. I entre insomni, maldecap, suor i deliri he arribat al punt d'oblidar una cosa tant simple com el fet de tumbar-me tranquilament al llit.
Per això, un cop recuperada la calma, ha estat una autèntica novetat poder tornar a relaxar-me al llit. Se'm feia molt estrany estar estirat sense cap dolència ni incomoditat. Quina bestiesa, oi?
No sé, m'ho mirava amb uns altres ulls. Em sorprenia veure'm fruir d'una cosa que sempre havia fet sense parar-hi esment. Mmmmm… és un exemple una mica poca-solta. A veure, de fet en podria posar un de més explícit: és evident que quan fa dies i dies que no practiques una cosa, el dia que ocórrer passa a ser una novetat. Però deixem-ho aquí, és millor que no me'n faci mala sang…
La qüestió és que les coses noves tenen aquesta virtut.
Permeten obtenir perspectives distintes, descobrir enfocaments alternatius, mirar la realitat amb uns altres ulls.
Potser per això tenim tendència a fer els bons propòsits d'any nou, vés a saber.
La novetat de l'any ens obre horitzons.
Però, ai!, la novetat és canvi, inseguretat, incertesa.
I de l'enorme incertesa que envolta el nostre esdevenir durant el proper any ben poca cosa en podem esbrinar.
Hi ha qui diu: "Que sigui millor que l'anterior". Però, sincerament, mai he recordat quins han estat millors que els altres.
Ara, això sí, hi ha una cosa que és imprescindible: que sigui engrescador, tu. Que per "algo" és nou!
[@more@]
