Dir t’estimo

Algunes nits, quan estirat sobre el llit alço lleument el tors per abocar sobre un full els meus pensaments, em vénen al cap neguits i preocupacions. Recordo situacions, desitjos i actituds… i m'assalten els remordiments.
Els remordiments són una càrrega bastant desagradable, la veritat. És un pes farregós i, a voltes, innecessari. I el més curiós és que el meu organisme ho sap; ho detecta i hi posa remei.
Sí, he adquirit un inconscient mecanisme de defensa davant els remordiments.

Algunes nits, quan estirat sobre el llit rememoro les meves vivències i m'assalten els remordiments, es posa en marxa el mecanisme i, sense adonar-me'n, em surt de la boca un lànguid, sec i compungit "t'estimo".
– T'estimo… t'estimo.
En aquest cas, dir t'estimo, és una trista expressió de la necessitat d'estimar i la culpabilitat de no deixar-se estimar.
Però, sortosament, aquesta meravellosa declaració d'amor té la capacitat d'adquirir una infinitat de significacions. Pot expressar moltíssimes sensacions.

Algunes nits:
– T'estimo!
La lluent emoció d'uns ulls escrutadors que observen, de fit a fit, l'instigador de la seva joia.
– … t'estimo.
El suspir a cau d'orella; l'exhalació pregona que extreu el sentiment ocult de les profunditats de la persona.
– T'estimo.
La certesa, la seguretat, la confiança: l'eternitat.

Algunes nits (especialment aquestes) s'escau, oi?
Es pot provar… Només cal dir "t'estimo".

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Dir t’estimo

  1. eloi diu:

    Quin és l’objecte d ela frase “t’estimo”?… així i tot el post aquest és molt tendre, també dramàtic. No està malament això de practicar aquesta frase, sovint costa molt de dir.
    atntament i bon nadal

Els comentaris estan tancats.