Arxiu de l'autor: tom

"Si la barba no creix, la saviesa no arriba…" Al carrer de casa hi vivia un noi que, cansat d’esperar l’aflorament de massa capil·lar facial, va començar a utilitzar una barba postissa. De primer ens va sobtar a tots; però … Continua llegint →

"It was one of those great spring days. It was Sunday, and you knew summer would be coming soon. I remember that morning Dorrie and I had gone for a walk in the park. We came back to the apartment. … Continua llegint →

Demanar disculpes per l’ortografia és mostrar inquietud per la pròpia capacitat d’expressar. Des del sud de França ella escriu "perdona per l’ortografia"  i, immediatament, envermelleixo ferit de rubor. "No pateixis pas, dona"  penso "Digue’m les coses com vulguis! Llença el … Continua llegint →

"Les mesures de prevenció que ens auto-imposem són la clau de la reducció de riscos i, conseqüentment, de l’indesitjada accidentalitat." diu ella mentre s’inclina lleument i recolza amb delicadesa el seu magnífic cul sobre la polida superfície del vitrall que … Continua llegint →

Un dels condicionants de l’equilibri i l’estabilitat (motor del confort, pilar del benestar) és la consciència de tenir un espai propi, una llar. Hi ha molts tipus d’espais. N’hi ha d’estàtics i n’hi ha d’itinerants; de fixes i de temporals; … Continua llegint →

Amb els dits compto les hores, els amics. Amb els dits compto les noies, els mesos, les il·lusions que visc. Estenc la mà sobre la taula, amb el palmell cap amunt. N’observo les línies que la solquen, que la graven; … Continua llegint →

M’han dit que no em preocupi, que la distància es mesura en metres i el temps en segons; que hi ha temporades que plou cada capvespre, que sempre ens suporta el lleuger pes dels records. No m’ho crec, però qui m’estima … Continua llegint →

SEQÜÈNCIA INTERIOR. MIGDIA. BAR/GRANJA 1 – Pla detallCroissants, brioixs, etc. exposats rera el vidre del taulell.Obertura de plaUn noi assenyala una pasta i demana un cafè amb llet.2 – Pla migEn una de les taules lliures de la cafeteria, apareix … Continua llegint →

Em descordo el cinturó i m'atanso veloç a contemplar els núvols que leviten sota els nostres peus. Continc l'emoció, em sobreposo; en silenci, respiro. Lentament, avancem tots impàvids cel enllà i acollonit prenc consciència de l'extraordinària proesa mentre, a cau d'orella, un esquifit … Continua llegint →

Temps era temps que, enmig d'una extensa plana envoltada de frondoses muntanyes, un maldestre i tossut pagès intentava, obstinat, tirar endavant tot sol el mas on havia viscut tota la vida. Ell munyia la vaca, ell feia el pa, ell … Continua llegint →