Arreglar el mas en dos dies

Temps era temps que, enmig d'una extensa plana envoltada de frondoses muntanyes, un maldestre i tossut pagès intentava, obstinat, tirar endavant tot sol el mas on havia viscut tota la vida.

Ell munyia la vaca, ell feia el pa, ell cuidava l'hort, alimentava el bestiar, recollia els ous, pasturava les ovelles, llaurava el camp, regava les plantes, netejava la bassa,… Tot ho feia ell, tot ho volia fer sol.
Dia rera dia es fotia un fart de pancar i pancar; però sempre li acabaven quedant feines per fer, sempre tenia coses pendents.

Un matí, havent esmorzat, al fer l'habitual tomb pel mas, el pagès quedà garratibat.
– I ara! Què està passant aquí? – cridà davant l'enorme batibull que s'havia organitzat – Òstia! Quin merder!
Estable rera estable, cort rera cort, comprovà horroritzat que, de sobte, el porc havia ocupat imperativament l'abeurador dels bens; el gall i la gallina, un a cada punta del galliner, havien decidit partir peres indefinidament; el gos enfadat no parava de donar voltes al paller, escampant sense remordiments la immensa pila de palla; la vaca, palplantada al bell mig de l'hort, abocava la llet sobre les albergínies i tomaqueres; i els conills, fugats a través d'impecables túnels, corrien lliures pel prat rosegant el blat.
– Què és tot això? – bramava el pagès – Casum dena! Com ho faré jo ara? Justament aquesta setmana que em vénen a veure uns parents de la ciutat. Òstia! Com ho faré per arreglar el mas en dos dies?

De primer, el pagès va cridar al veí del mas del costat:
– Els veïns s'ajuden davant qualsevol contratemps quotidià – va pensar el pagès.
Però el veí, al veure tot allò, va recomanar avisar al veterinari:
– Els veterinaris curen animals – va dir el veí.
Però el veterinari, al trobar-se amb aquella desaforada revolució animal, va decidir avisar a un etòleg:
– Els etòlegs estudien el comportament dels animals – va suggerir el veterinari.
Però l'etòleg, a l'exhaurir tots els seus recursos, va proposar un ensinistrador:
– Els ensinistradors intercedeixen en la conducta animal – es va excusar l'etòleg.
Però l'ensinistrador, al veure's vençut, va recórrer a un encantador d'animals:
– Els encantadors se serveixen d'ocults poders – va insinuar l'ensinistrador.
Però l'encantador, al no rebre resposta dels animals, va concloure que el què calia era buscar un bon caçador:
– Els caçadors atemoreixen a les besties – va sentenciar l'encantador.

Així que com qui no vol la cosa, en un tres i no res, ja tenim a tota la colla (l'encantador, l'ensinistrador, l'etòleg, el veterinari, el veí i el pobre pagès) expectants, esperant l'arribada de l'implacable caçador.
– Com ho faré per arreglar el mas en dos dies? – repetia el pagès.
Els minuts passaven i el tot terreny no apareixia.
– A quina hora ha dit que vindria el caçador? – va preguntar el veterinari.
– Ui! M'ha dit que esperéssim, que tenia feina, però que de seguida seria aquí – respongué el pagès.
Observaven atentament el camí, però ni rastre del núvol de pols del vehicle.
Impacients, un per un, l'encantador, l'ensinistrador, l'etòleg, el veterinari i el veí van anar demanant al pagès si volia un cop de mà en alguna tasca del mas.
– Home, de feina al mas no en falta – responia a cadascú el pagès – podries…

Van deixar tranquils els animals i entre tots es van posar a fer el pa, cuidar l'hort, recollir els ous, llaurar el camp, regar les plantes, netejar la bassa,…
Van pancar i pancar, i aquest cop no els va quedar absolutament cap feina pendent.
El pagès no se'n sabia avenir. Els animals continuaven revoltats, però per primera vegada havia aconseguit enllestir-ho tot. Per primera vegada s'havia deixat ajudar.
Agraït, va reunir a tothom i els va confessar:
– He vist que no es pot arreglar el mas en dos dies; mai es pot. Però m'he adonat que confiar en la gent, compartir els maldecaps, repartir la feina comuna, sí que ens fa els jorns més profitosos.

Van passar els dies… i quan, finalment, el caçador es va dignar a fer acte de presència al mas, es va quedar amb un bon pam de nas: la feina ja estava feta.
Mica en mica, el mas havia tornat a la normalitat. Cada vaca descansava al seu estable, cada ovella al seu corral.

[@more@]

Tweet