M’han dit…

M’han dit que no em preocupi,
que la distància es mesura en metres i el temps en segons;
que hi ha temporades que plou cada capvespre,
que sempre ens suporta el lleuger pes dels records.

No m’ho crec, però qui m’estima ho assegura:
el factor que converteix la mida del nostre del món
és canviant, és dinàmic, fugissera fracció del notres estat d’ànim.

El mar se m’apropa i jo tinc temor;
la immensitat m’encalça en cada nou pas vers la negror estrident de l’horitzó.
La natura es rebel·la davant la buidor;
jo en sóc un exemple… rera cada metre, em regiro i crido a poc a poc.

M’han dit que no em preocupi, que confiï en la distància i el temps;
que no pensi en ella, que sobretot no foti el camp corrents.

Tweet