Arxiu de l'autor: tom

Mentre intento, sense èxit, deixar-me arrossegar per la son, el senyor Lamontagne apareix de sobte a la ràdio insinuant: Trouble…Trouble, trouble, trouble, trouble.Trouble been doggin' my soul since the day I was born. A voltes, una rera l'altra, totes les nostres preocupacions … Continua llegint →

"Són ben estranyes les persones grans!" diria el petit infant de sang blava.  Aquest vespre, al passar per una cèntrica plaça de la meva població,he trobat un nen assegut en un banc, tot sol, capcot, amb les mans a la … Continua llegint →

Què ens mou?Avancem, retrocedim.Mmmm…. Sabeu aquella història del nen que no es movia? Resulta que hi havia un nen petit, molt petit, que després d'haver après a gatejar, un bon dia, va decidir no moure's més. Sí, sí, així mateix.Havia estat uns … Continua llegint →

La goma que em lliga els cabells és elàstica però m'apreta. Em miro el canell marcat i en ressegueixo el dibuix al seu voltant.La pressió m'ha gravat a la pell el suau i inconfusible contorn d'aquest petit complement.La goma de … Continua llegint →

Ahir vaig arribar a casa a les tantes.Després de fer un mos, mentre reflexionava despullant-me en silenci en la penombra de l'habitació, em va assaltar de sobte una ocurrència del senyor Milan Kundera. No he aconseguit localitzar el fragment, no en descobreixo el llibre;però recordo amb … Continua llegint →

Iiiifff… ella inspira ben fort i aguanta l'aire dins dels pulmons:avui ha près una determinació.Uns segons, només uns segons, i de seguida fffuuuu…; es veu obligada a expulsar-lo.Torna a inspirar. Iiiifff…A partir d'ara, ho té clar: ha decidit ser decidida. … Continua llegint →

Aquest petit espai meu el tinc abandonat. Aquest racó que omplo a batzegades, a base de rampells d'il·lusió,fa temps que resta inactiu, desemparat.Me'l miro de tant en tant, però no li faig gaire cas.Sóc condescendent amb el què s'hi alberga, … Continua llegint →

En Lluc ha decidit ser decidit.A partir d'ara no vol dubtar. Fora la indecisió; adéu a la inseguretat. [@more@] Tweet

Sa és l'esforç per créixer equilibrat.Mirar fixament les coses, percebre els extrems, evitar la visceralitat. Sé que temo la pèrdua de control.M'amago; defujo la desmesura i el desconsol, busco una explicació racional a tot el què succeeix inesperadament. Però, ai!, l'enamorament … Continua llegint →

Sa és l'esforç per créixer equilibrat. Mirar fixament les coses, percebre els extrems, evitar la visceralitat. Sé que temo la pèrdua de control. M'amago; defujo la desmesura, el desconsol, i busco una explicació racional a tot el què succeeix inesperadament. … Continua llegint →