Arxiu de l'autor: tom

Fins i tot la flor més maca pot néixer de forma inesperada.Fins i tot la textura, el color i la fragància de la seva bellesa ens pot sorprendre. Veure aparèixer, de sobte, el bell brot de l’intricat matoll… magnífic.Veure florir, … Continua llegint →

A l’andana del metro, absort en eteris pensaments (porcions d’incerta veritat), esperava l’arribada del següent comboi. Al meu costat, una colla de nens i nenes, d’uns deu o onze anys, s’esveraven exultants davant la imminent consecució del seu innocent propòsit: … Continua llegint →

Fa temps que hi sóc, que hi camino.Fa temps que travesso un desert, el desert. Hi vaig arribar de cop, sense esperar-ho; tot pensant que em dirigia cap a una basta terra d’esplendorosa prosperitat. Però no; malauradament he acabat endinsant-me … Continua llegint →

Dalt la corda, alçat uns metres de terra, l’equilibri continua sent una de les meves principals preocupacions.Fa poc; una ocurrència, un joc, m’ho va tornar a fer present.Ja han passat uns dies; però, al pensar-hi, encara noto l’escalfor reconfortant d’aquell … Continua llegint →

Quan era petit (tenia uns set anys) els pares van decidir apuntar-me a un grup d’esplai. Un grup d’esplai? No sabia què era, què s’hi feia, qui em trobaria, … Recordo haver viscut amb temor el primer dia d’esplai: el … Continua llegint →

Compartir és una de les coses més maques i enriquidores de les que podem disfrutar: ens fa crèixer. Escriure és una magnífica forma d’expressar les nostres emocions, els nostres sentiments,… de compartir la nostra visió del món.Escriure, doncs, és expressar; … Continua llegint →

Es pot excusar l’amor?Puc excusar-me per trobar-te extremadament bella? Miro enrera i m’adono que he estat abocant molta estimació, esperances, anhels i desitjos cap a tu: m’he estat abocant a tu, dolça funàmbula, equilibrista en terres llunyanes. Me n’adono, en … Continua llegint →

"come come away come away from come away from it next to the glass ashtray in a little plastic baggy is a bitter rock remedy really good stuff but i take offense to the fact that you’re so hell bent … Continua llegint →

Estic nerviós. Pendent d’encarrilar el meu futur laboral; em veig arrosegat per la inquietud de l’espera, el temor de començar de nou, la incertesa del desconegut.Sé que m’ho faig gros, no n’hi ha per tant; però és una situació que … Continua llegint →

Sovint em sorprèn comprovar que allà on visc, el lloc d’on sóc, hi ha molta gent. D’habitants en som una bona pila: gent de tota mena, persones de tot tipus. No sé, suposo que no puc evitar còrrer pels carrers … Continua llegint →