Compartir és una de les coses més maques i enriquidores de les que podem disfrutar: ens fa crèixer. Escriure és una magnífica forma d’expressar les nostres emocions, els nostres sentiments,… de compartir la nostra visió del món.
Escriure, doncs, és expressar; expressar és compartir; i compartir és crèixer.
Feia dies que amb la Mar ens rondava pel cap la possibilitat de tirar endevant un conte comunitari. Anar-lo passant a la gent i contruir entre tots plegats un relat, una història. Som-hi?
Com ho podríem fer…
– Copiar el conte i afegir a continuació la paraula, frase o paràgraf que us faci més gràcia.
– Proposar una nova persona per a prosseguir la història (si ho feu amb més d’una persona neixeran varis relats paral·lels) i indicar l’adreça del seu blog.
– Deixar un missatge d’avís al blog de la persona escollida.
– Ah! Si no us vé de gust, avisar a la persona que us ho ha proposat perquè ho pugui dir a algú altre.
Hi havia una vegada
en un poble arran de mar, tant petit que al ploure els núvols havien de fer punteria, una noia bella i curiosa que llegia sense parar. Nit rera nit, dia rera dia, devorava llibres engrescada per a conèixer coses d’arreu del món. Coses meravelloses que, a partir de la lectura compulsiva, prenien forma al seu cap i s’acabaven per modelar gràcies a la seva desbordant imaginació. Tenia tant d’interès pel món que, un bon dia, va decidir anar-lo a descobrir. Volia veure, palpar, olorar, sentir tot el què feia temps que havia anat aprenent. Sí, sí, dit i fet: agafà els quatre drapaus, els entaforà a la bossa i marxà, camí enllà, amb els braços ben oberts a tot el què es pogués trobar a partir d’aquell moment, d’aquella decisió, d’aquell canvi,… d’aquella aventura
Mar (http://www.gumets.net/brisalls/) et passo el relleu…
Expressem-nos, fem-lo crèixer!
[@more@]
eeepppsss…. «oido cocina»… agafo el relleu, i aviam que en surt de tot això
un petó
Feia dies que no passava per «ca teua» Tom… i m’he trobat aixo… Quina bona idea!!! Realemnt es molt original… tot i que tambe s’haura de veure si la gent s’engresca a continuar…
ja l’he continuat…
http://www.gumets.net/brisalls/arxius/2006/03/relat_compartit.php#comments
encara no havia tingut temps de llegir-lo amb calma… deunidó com avança
enhorabona per la idea
petons
Ei! És impressionant com està quedant el conte que es deriva d’aquesta història que vas començar TU! 😉
eiii, Tom, has vist fins on arriba aquesta història???
eppsss, l’he anat seguint i encara no he vist cap comentari teu en els altres blogs… o sigui, que tens feina, ehhhh!!!
la idea va ser teva i només teva i ara et toca complir amb tots els blocaires que l’estan fent realitat (un somriure)
una abraçada
i moltes felicitats per tenir aquesta genial idea de fer un relat compartit
eii, Tom
t’he enviat un mail. Llegeix-lo, però segurament l’hauràs de buscar al correu brossa, perquè la meva adreça és una mica «rarota» i sempre va a parar al lloc dels spam’s
el tema de buscar-li un final crec que ja ho hem solucionat…
no té perquè acabar-se mai