Estic nerviós.
Pendent d’encarrilar el meu futur laboral; em veig arrosegat per la inquietud de l’espera, el temor de començar de nou, la incertesa del desconegut.
Sé que m’ho faig gros, no n’hi ha per tant; però és una situació que em preocupa i continuo nerviós.
Busco un recer.
Enmig del ramat, neguitós, assegut envoltat per les ovelles, de cop m’ha vingut al cap una breu i contundent reflexió que vaig sentir fa anys:
"…
La vida és sols una ombra passatgera,
un trist comediant que gasta fums
i s’escalfa damunt l’escenari una hora,
i no se’l sent piular mai més.
Una història que ve a contar un beneit
que al capdavall no significa res."
W. Shakespeare – (Macbeth, V, 5)
Un magnífic fragment que encoratja i intranquilitza a parts iguals.
[@more@]
