Arxiu mensual: novembre de 2005

La mirada. Era la teva mirada el què ahir vaig veure. Els teus ulls i aquell bell somrís que fas esclatar acompanyant-lo d’una lleugera obertura de narius. Ho eren, però els portava una altra noia; una noia que m’ensenyava com … Continua llegint →

El meu avi és un bon boletaire.Quan era petit m’arrossegava, literalment, cap als boscos dels voltants de la població a caminar. Muntanya amunt, a bon ritme, anavem recorrent els camins de la desvalorada Serralada Litoral. Jo em cansava; però, entre … Continua llegint →