És quan les nits es fan llargues que penso en tu.
El sol s’alça mandrós i jo et recordo, et continuo esperant.
T’utilitzo: he posat el teu nom a l’esperança, he recobert de tu els meus somnis. Somnis que guardo ocults per l’ombra del desig d’acariciar la teva dolça pell, de degustar els teus suaus llavis, de mirar fixament el teu melodiós rostre, d’escoltar la teva perfumada veu, d’olorar la teva enlluernadora fregància. Vull sentir i resolc el desassossec fent veure que me’ls has près tots cinc.
El dia comença i jo remugo en veu baixa.
T’invoco perquè m’alleuges la pesant càrrega de viure ofuscat per no veure’m en cor d’afrontar les meves il·lusions. Dic que t’estimo perquè no sé a qui estimar. Necessito focalitzar les ànsies d’afecte, estimació, sexe, tendresa i amor.
Vine, torna. Fes aparèixer el teu enorme somriure enmig del camí que recorro; fa temps que en vaig ajustant la direcció i no sé si s’arribarà a creuar amb el teu. Per sort l’agulla de la brújula ha parat de donar voltes descontroladament, però encara continuo sense situar-me en el mapa.
Una tímida claror penetra lentament a l’habitació il·luminant-ne tots el racons i jo escric els meus pensaments.
Els nous pensaments de sempre, escrits amb les mateixes inaudites paraules com mai. M’escolto i ho anoto. Altres vegades, enlloc d’això, agafo la guitarra i toco. Canto cançons que parlen de somnis, d’esperances; cançons que sento i em faig meves.
La nit, mica en mica, desapareix i jo penso en tu.
La son em venç i m’adormo amb la convicció que rera el teu record, de fet, amago l’inevitable i necessari exercici de pensar en mi.
[@more@]
Que bonic Tom!!!! Realment la persona a qui va dirigit és molt afortunada!!!