Potser la ràbia és la resposta a la incomprensió de la tristesa… potser. En tot cas en vaig sentir molta, de ràbia.
Estava trist; una persona que estimo m’havia fet mal i no entenia el perquè… de fet encara no l’entenc, encara estic trist.
Quin és el motiu de negar la màgia de la nostra relació? Quinà és la raó per a menyspreuar la meva estimació, per a menyspreuar-me a mi? Per què m’enganya i em fa mal?
He deixat de tenir ganes de veure-la, de trobar-me-la; unes ganes que feia anys que m’acompanyaven a tothora. No vull haver-li de recriminar que m’ha ferit; ella ja ho sap.
No hi puc fer res: estic trist, no entenc res i tinc ràbia.
[@more@]
ostres Tom… aquest és el problema que tenim tots els humans
estem predestinats a no entendre’ns!
i això també fa ràbia, oi?
una abraçada