Viure amb il·lusió deu ser important.
Engrescar-nos amb el què fem i el què ens passa, estar esperançats amb les expectatives del nostre futur i llençar-nos a participar en els nostres desitjos; deu ser viure amb il·lusió.
Estic il·lusionat. Continuo esperant, però m’he vist sorprès per les ganes de conèixer una noia. Dolça inquietut de palpar, de descobrir-la. Tinc curiositat, bell misteri de l’altra que em mou. Tocar, tant sols tocar. No hi ha dubte, estic il·lusionat.
Potser sóc un il·lús. Em vé al cap un parell d’intercanvi de mirades.
Ens hem fitat plens, alegres, en pau; recolzant el nostre pensament en la visió del rostre de l’altra.
Em vé al cap la seva presència. Ens hem evitat interessadament; motivant el desig d’estar en contacte.
Em vé al cap una oportunitat perduda. Ens hem estat apunt d’acariciar la cintura al so de la música. És clar que no estic segur que ho haguem viscut en plural, potser sóc un il·lús.
[@more@]
Ja ho pots dir ben clar: «no me llameh ilusooo porque tengah una ilusioooooón»!
Vaja… no crec que hagis de ser un ilús perquè tinguis una ilusió (ara m’ha sortit el mateix de la cançó)… però si tens una ilusió intenta-ho!! Que pots perdre??? La vida és tan curta noi… Se’ns escapa!!!