Potser qui hi veu bé no serveix per sentir

"Potser qui hi veu bé no serveix per sentir
i no plau perquè està molt abans de les maneres.
S’han de tenir maneres per a totes les coses,
i cada cosa té la seva manera, l’amor també.
Qui té la manera de veure els camps per les herbes
no ha de tenir la ceguesa que fa fer sentir.
Vaig estimar, i no vaig ser estimat, només ho vaig veure a la fi,
perquè no s’és estimat com es neix, sinó com s’escau.
Ella continua essent tan bonica, els cabells i la boca bonics, com abans,
i jo continuo com era abans, tot sol a pagès.
Com si hagués estat de cap per avall,
i penso, i em quedo amb el cap enlaire,
i el sol daurat asseca les ganes de llàgrimes que no puc deixar de tenir.
Que en són d’amples els camps, i l’amor d’interior…!
Miro i oblido, com l’eixut on hi hagué aigua i als arbres l’esfullada."

Fernando Pessoa – (El Pastor Amorós)

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Potser qui hi veu bé no serveix per sentir

  1. Luthien diu:

    Vaja… aquest poema m’ha recordat a la frase aquella de:
    «Es quan hi sento que hi veig clar»
    🙂

Els comentaris estan tancats.