Arxiu de l'autor: tom

PerdreFa por això de perdre. L'absència provoca basarda, fa feredat.El temps avança irremissible, com sempre… Creixem, envellim; i els canvis (benevolents símptomes de l'existir) ens mostren l'amarg regust de la pèrdua.És clar que cal acceptar que hi hagi coses que desapareguin, lligams que … Continua llegint →

Si un algoritme és el seguit ordenat i finit d'instruccions destinades a l'obtenció, processament i manipulació de dades; per què no fer-me'n un a mida? program algoritme_nocturn;uses SonUnics,Dialogats,DataUtil;type  persona = record       nom : string;       any_naix : data;       estudis : string;       població : string;     end;const N = 2;var  … Continua llegint →

Hi ha persones que manifesten una especial sensibilitat vers les radiacions emeses o absorbides pels objectes: es tracta de la radioestèsia.És un fenomen ben particular… les persones que la practiquen, sovint se serveixen d'artilugis amplificadors; és a dir, d'elements com pals, agulles o pèndols … Continua llegint →

Hi havia una vegada, en un petit poble costaner,un noi que patia un greu enamorament.A veure, els enamoraments, de fet, no són ni greus ni lleus, ni petits ni grans… simplement són enamoraments i prou.Però el d'aquell noi era un enamorament ben peculiar:estava enamorat de … Continua llegint →

El ressegueixo amb el pensament, n'imagino la textura, la forma,n'assaboreixo l'aroma, el gust:és el delicat arc de la seva esquena. No ho puc evitar,friso per subjectar la dolça curvatura del seu cos.És exactament això: bella inflexió, malèvol desig.Malèvol per inesperat, per … Continua llegint →

Un amic em diu que està marejat: ha donat vint-i-set voltes al voltant del sol.– Què dius de voltes al sol?– Sí tio, a hores d'ara ja he recorregut l'òrbita terrestre al voltant del solunes vint-i-set vegades! I porto un mareig…– … Continua llegint →

L'harmonia no és res més que una successió agradable de sons;però sembla màgica, talment com la flauta.La veu no és res més que un so que produeix el pas de l'aire a través de les cordes vocals; però sembla extraordinària, talment … Continua llegint →

Assegut a la sorra m'arriba un so pesat i profund.Una lleu vibració que acompanya l'espetec de les onades; un brogit que es baralla amb el mar perniciós que l'intenta encobrir.L'aigua l'escomet amb força, però el so s'alça convençut de la seva singularitat."No em sents?", sembla dir, "sóc jo: … Continua llegint →

Partir peresA casa, de la separació, la roptura, sempre n'hem dit "partir peres".Per mi, el partir peres ha passat de ser una cosa rara que succeïa als altresa esdevenir el reflex quotidià del meu garbuix sentimental.Avui ploro.Acabo de partir peres i … Continua llegint →

Li diuen llibreter… però és el venedor de llibres. De grapats de paraules n'hi ha per tot arreu.Paraules que surten d'un boca, que arriben a cau d'orella, que volen disperses sostingudes per l'aire que les conté i propaga.Paraules llargues i empallagoses que prenen … Continua llegint →