L'univers és, diguem-ne… curiós.
Mira si n'arriba a ser de curiós que, fins i tot, en formem part éssers tan peculiars com nosaltres.
De fet, la Terra i els seus habitants som com una petita cèl·lula en la immensitat d'un enorme organisme que hem denominat cosmos. I, confinats en un òrgan ben peculiar (el sistema solar), intentem comprendre el funcionament de l'univers sencer: un propòsit certament forassenyat… es tracta, sense dubte, d'un afany de coneixement curiós, molt curiós.
Al llarg de la història no hem parat d'observar i intentar entendre.
Alcem el cap, mirem les estrelles i ens adonem que no estem quiets, no.
La Terra es mou; o, si més no, això és el què semblen indicar els astres.
Sense anar més lluny, fa quatre dies vam poder-ne gaudir a través d'un preciós eclipsi total de lluna.
Bé, i com ens movem?
Doncs es veu que la Terra està subjecta a l'efecte de quatre moviments simultanis:
El planeta rota sobre el seu propi eix (així gaudim de dia i de nit);
també es desplaça al voltant del sol, acompanyat en tot moment per la lluna, dibuixant una el·lipse propera a la circumferència (motiu pel qual tenim estacions); i, per últim, volteja i oscil·la molt lleument (com si d'una baldufa es tractés).
La Terra és una baldufa que, incessant, dóna voltes a una majestuosa i incansable font d'energia i de llum. Curiós, oi?
La llum és la que ens permet veure les coses, la que ens possibilita conèixer.
La llum és vida. Tot i això, malauradament, la llum és escassa… resulta un bé preuat enmig de la immensa obscuritat de l'univers.
Sí, sí… No sé com ho veieu, però definitivament aquest és un univers ben curiós.
[@more@]
