Arxiu de l'autor: tom

Espero, desitjo, avanço, beso, penso, executo, visc, m'il·lusiono, rebo, responc, sento, caic, reculo, aguanto, recordo, anhelo, m'adreço, anticipo, somnio, entomo, observo i recomenço. [@more@] Tweet

Des de ben petit, que jo recordi, m'ha acompanyat la fascinació pel dibuix.Des que era un infant he tingut la inquietut, el desig, de ser capaç de dibuixar bé… però mai me n'he sortit.Se'm fa difícil, la veritat, plasmar sobre un full … Continua llegint →

Les persones tenim gust?En té la pell que ens recobreix els cossos?Hi ha persones que són dolces, sí; però la seva dolçor no prové de la pell,sinó que neix de l'actitud, del capteniment.Una persona és melosa quan el seu tracte esdevé suau, tendre, plàcid, … Continua llegint →

Que recta sembla la línia que, mar enllà, separa l'aigua i el cel.Lluny, a molta distància, l'horitzó marca el límit de la nostra mirada…bé, més ben dit, el límit de la nostra mirada és el què marca l'horitzó. La qüestió és … Continua llegint →

Impotent em sento davant els petons carregats de tendresa i transcendència. Reflexions (simples paraules, paraules simples) omplen els espais que separen l'anhel compartit de palpar-nos els llavis; i jo, sacsejat pel goig i l'excitació, entretallo apressadament la respiració. La tendresa em … Continua llegint →

a)- Defineix:Relació, enanorament, compromís, estimació, dependència. b)- Relaciona:Compartir                       PlaerEstimar                            TendresaConèixer                         DesigComprendre                  Amor c)- Completa:  "En contraposició a la unió simbiòtica, l'a___ madur és ser-un sota lacondició de conservar la pròpia integritat i inde______cia i, per això, … Continua llegint →

Hi havia una vegada, una colla d'animals salvatges que convivien en un bosc verd i frondós. No us penseu pas que dic animals salvatges perquè fóssin una trepa de bàndals maleducats, no; sinó que éren salvatges simplement perquè vivien al bosc. … Continua llegint →

Hi havia una vegada, una colla d'animals salvatges que convivien en un bosc verd i frondós. No us penseu pas que dic animals salvatges perquè fóssin una trepa de bàndals maleducats, no; sinó que éren salvatges simplement perquè vivien al bosc. … Continua llegint →

"Sabeu com comencen tots els contes i totes les cançons?" preguntà ell"No? Mireu, fixeu-vos-hi… Tots els contes, totes les cançons, comencen ambel silenci". El silenci es produeix sempre abans de començar, és cert; però, de la mateixa manera, el silenci també apareix … Continua llegint →

Perdre. Fa por això de perdre.L'absència provoca basarda, fa feredat.El temps avança irremissible, com sempre…Creixem, envellim; i els canvis (benevolents símptomes de l'existir) ens mostren l'amarg regust de la pèrdua.És clar que cal acceptar que hi hagi coses que desapareguin, lligams que es … Continua llegint →