Hi havia una vegada, una colla d'animals salvatges que convivien en un bosc verd i frondós. No us penseu pas que dic animals salvatges perquè fóssin una trepa de bàndals maleducats, no; sinó que éren salvatges simplement perquè vivien al bosc. De fet, els animals compartien el dia a dia en pau i el bosc els hi agraïa facilitant-los menjar i protecció.
Un dia, un esquirol que feinejava buscant fruits per a preparar l'arribada de l'hivern, va topar amb un cistellet amagat enmig d'uns espessos matolls de romaní. "Un cistell! He d'avisar a tothom…" va pensar. I sí, sí… en un tres i no res ja havia aconseguit traginar el cistell fins a l'esplanada principal i tots els animals es van reunir al seu voltant per a veure què hi havia dins.
Quin guirigall! Tothom estava esbarat preguntant-se què debia contenir el cistellet; tothom ho volia saber i, al final, el mico va fer els honors i amb molta cura va aixecar la tapa ben a poc a poc. Es va fer un silenci sepulcral, l'expectació era màxima, i de sobte, de dins el cistell en sorgí un caparró!
"Oooohh!" féren tots. "Què és això?" digué l'un; "Quin cap més estrany!" digué l'altre…
Resulta que dins aquell cistell hi havia un petit animaló: una cria d'ós. Però, carai! Quin ós més curiós!
Tenia el cap allargat, uns ulls remenuts i unes urpes llaaaaargues i esmulades. Això va sorprendre a tothom, però de tota manera van decidir d'allotjar-lo a l'antiga cova dels ossos que aleshores estava desocupada i van convocar una altra assamblea al cap de dues llunes.
Van anar passant els dies… però aquell ós, que resulta que era molt mandrós, no feia sinó escapar-se sistemàticament de la cova per intentar enfilar-se als arbres! Renoi! Quin ós més curiós!
[@more@]
