Delineant de pa sucat amb oli

Des de ben petit, que jo recordi, m'ha acompanyat la fascinació pel dibuix.
Des que era un infant he tingut la inquietut, el desig, de ser capaç de dibuixar bé… però mai me n'he sortit.
Se'm fa difícil, la veritat, plasmar sobre un full blanc la imatge del que veig, del que sento i m'envolta.
Començo a esboçar una línia rera una altra, però me n'adono que no sé on vull anar a parar, avanço sense solta ni volta.
Amb les paraules és diferent. Les paraules, per sort, m'ajuden a començar.
Sí, escribint em veig amb forces per aventurar-me a cegues i, partint de zero, arribar a confegir una reflexió mínimament sensata, a voltes fins i tot reeixida.

Des de ben petit m'ha acompanyat la fascinació pel dibuix; i, és curiós,
malgrat el pas dels anys encara ara recordo perfectament la definició amb què ens van obsequiar durant una de les classes de dibuix a l'escola:
"La línia recta és el cami més curt entre dos punts."
Dos punts poden unir-se a través d'infintat de vies i camins;
i, d'entre ells, la recta n'és el més curt. Ve-t'ho aquí.
Cal matisar: curt no vol dir fàcil, ni còmode, ni bo, ni dolent.
Curt vol dir curt; escarit i directe, ni més ni menys.
Sigui com sigui, no sé perquè, però els educadors de seguida insisteixen en
fer-nos aprendre a dibuixar recte.

Des de ben petits ens veiem immersos en intentar controlar el pols i pressionar fort el regle per traçar una línia ben recta. Concisa i definida, uniforme i segura.
És així com, jugant amb l'escaire i el cartabó, aprenem ben aviat a treballar amb paral·lelismes i a efectuar interseccions.
"La línia recta és el camí més curt entre dos punts."  diu el professor,
i jo m'inquieto al pensar que l'interès (la cerca immediata del propi profit) és un dels principals potenciadors del traçat de línies rectes.

Des de ben petit ho he intentat comprendre:
L'estimació és, per definició, desinteressada. El desinterès, doncs, hauria de ser inherent a les relacions afectives sanes.
Mireu, les paraules m'hi han fet arribar… Fora línies rectes interessades!
El camí entre dues persones no té perquè ser el més curt. Traçar unions, salvar distàncies, sempre vol temps.
Apa, s'ha acabat!
Llencem escaires i cartabons; perquè, a l'hora de la veritat, resulta que estimar és com dibuixar a mà alçada.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.