Mentre intento, sense èxit, deixar-me arrossegar per la son, el senyor Lamontagne apareix de sobte a la ràdio insinuant:
Trouble…
Trouble, trouble, trouble, trouble.
Trouble been doggin' my soul since the day I was born.
A voltes, una rera l'altra, totes les nostres preocupacions es presenten alhora, impúdiques, sense contemplacions. Els maldecaps fan fila i ens turmenten mostrant-nos les nostres misèries.
A voltes, gairebé sense adonar-nos-en, una pila de merda s'amuntega amb celeritat davant nostre.
Amb la mirada perduda i el cap en ebullició, escolto:
Worry…
Worry, worry, worry, worry.
Worry just will not seem to leave my mind alone.
i acabo cedint a l'evidència; em rendeixo, ja en tinc prou per avui!
No seré saved by a woman, no.
No pas ara, no amb tota aquesta pudent muntanya de desconsol que l'esdevenir ha abocat de forma incontrolada als meus peus, sobre les meves espatlles.
De vegades és impossible fer net.
Trouble… Trouble, trouble, trouble, trouble.
Worry… Worry, worry, worry, worry.
A voltes, de merda, n'hi ha per donar i per vendre.
[@more@]
Pensa que la merda s’acaba secant. Seca no fa pudor, seca no embruta. Sols necessites una simple granera per fer-la fora. Ànims…