Iiiifff… ella inspira ben fort i aguanta l'aire dins dels pulmons:
avui ha près una determinació.
Uns segons, només uns segons, i de seguida fffuuuu…; es veu obligada a expulsar-lo.
Torna a inspirar. Iiiifff…
A partir d'ara, ho té clar: ha decidit ser decidida.
Contenir la respiració és fàcil, però a voltes també fútil;
inspirar és una acció destinada al fracàs. Iiiifff… fffuuuu…
Ella seu i respira: inspira i expira.
Pensa en el fet d'exposar, de mostrar.
Dins el cap, tot d'il·lusions li volten arrauxades buscant complicitats; té moltes coses per ensenyar, projectes per avançar.
Se sent perduda, però fa temps que sap que l'única cosa que pot considerar com a vocació és la seva obstinada voluntat de divulgar. Ella anhela comprendre per explicar… vol saber per comunicar.
Parla i parla, però acaba per no dir res.
Batalla i batalla, però sempre acaba perdent, sucumbint.
Iiiifff… inspira ben fort i aguanta l'aire dins dels pulmons.
Ella persegueix l'exposició obstinadament, però mai l'encalça.
Uns segons, només uns segons, i fffuuuu…
[@more@]
