Arxiu de l'autor: tom

Potser la ràbia és la resposta a la incomprensió de la tristesa… potser. En tot cas en vaig sentir molta, de ràbia.Estava trist; una persona que estimo m’havia fet mal i no entenia el perquè… de fet encara no l’entenc, … Continua llegint →

Hi he estat pensant i he arribat a la conclusió que, de fet, el funàmbul sóc jo.Sí, sóc jo qui passa els dies fent equilibris sobre una corda.Insegur, afronto el món, encaro el fet de viure, amb timidesa. Tremolant com … Continua llegint →

Sempre he pensat que el fet de nèixer en un determinat dia de l’any, a una determinada hora, no condiciona la nostra manera de ser.Bé, potser l’infant que neix al mes de desembre, per exemple, es veu condicionat pel fet … Continua llegint →

Aquest vespre he tornat a passejar per la platja. Baixava per contemplar la lluna i me trobat amb núvols, llàgrimes i pluja.La tempesta ha cobert la meva tristesa amb una insistent i constant cortina d’aigua; la desesperació s’ha vist ofegada … Continua llegint →

No ho puc evitar, ja estic esperant la propera lluna plena de desembre. Ahir vaig veure al calendari de casa (el que està sobre el telèfon que mai has marcat) que cau al dia 15. Què et sembla? Pot ser … Continua llegint →

Viure amb il·lusió deu ser important.Engrescar-nos amb el què fem i el què ens passa, estar esperançats amb les expectatives del nostre futur i llençar-nos a participar en els nostres desitjos; deu ser viure amb il·lusió. Estic il·lusionat. Continuo esperant, … Continua llegint →

Cantar m’encanta. El ritme, la melodia, l’improvització, el sentiment.Xiular, jugar, picar. Des de fa uns mesos he tingut la sort de topar amb un estil de música que combina aquests elements d’una manera molt engrescadora. He començat a viure la … Continua llegint →

La mirada. Era la teva mirada el què ahir vaig veure. Els teus ulls i aquell bell somrís que fas esclatar acompanyant-lo d’una lleugera obertura de narius. Ho eren, però els portava una altra noia; una noia que m’ensenyava com … Continua llegint →

El meu avi és un bon boletaire.Quan era petit m’arrossegava, literalment, cap als boscos dels voltants de la població a caminar. Muntanya amunt, a bon ritme, anavem recorrent els camins de la desvalorada Serralada Litoral. Jo em cansava; però, entre … Continua llegint →

Vespre fosc, negre, dens;humitat que difumina la claror de la civilització.El fluid enorme es regira i esclata,brolla la blancor de la seva revolta.La incesant i irregular violència de sonsque creixen, que esclaten i es dicipen. Escolto, miro, sento;sec arrepenjat sobre … Continua llegint →