La mirada. Era la teva mirada el què ahir vaig veure. Els teus ulls i aquell bell somrís que fas esclatar acompanyant-lo d’una lleugera obertura de narius.
Ho eren, però els portava una altra noia; una noia que m’ensenyava com ets, que m’agrades.
Assegut a la butaca del teatre et veia a tu a través de l’actriu, una joveneta que sentia propera malgrat la distància. Lluny; ella estava lluny, igual que tu.
Quant tornis em regalaràs una nit, oi? Una d’aquestes llargues nits d’hivern. Fa temps que l’estic esperant. Però, de fet, ja ho deus saber…
[@more@]
Tu per si de cas digali tot això que sents i tot això que vols!!!! avegades es massa tard… si esperes a que ho endevini…
çfes el primer pas.