La comunicació és el mecanisme, l’eina, que utilitzem per afrontar el fet de ser vius, d’existir. I, eminentment, el llenguatge verbal n’és el màxim exponent.
Avui ho comentàvem amb uns amics mentre practicàvem allò de sol i crema. Farcit de sal marina, exprement el cervell per recuperar l’escassa informació obtinguda durant les desaprofitades classes de l’institut, m’ha vingut al cap un nom:
– Witxeinstain!
– Witxeinstain? … Vols dir Wittgenstein!
– Mmmm … Sí, bueno, Wittgenstein; és igual.
– Tens raó, però aquesta qüestió en concret, les coses a què feiem referència, van ser introduides i fonamentades per Vigotski.
– Vigotski?
– Sí, Vigotski …
Ufff… em perdo amb aquests noms.
Penso: quan arribi a casa en faré una petita recerca per internet.
I així ha estat.
Indicant un parell de paraules al buscador, n’he trobat les excel·lències.
A veure… Mmmm… la importància del llenguatge, sí senyor.
Fabulós; gràcies a la xarxa informàtica, en un tres i no res, pots adquirir informació i, així, reforçar coneixements. Ràpid i eficaç. No hi ha dubte: internet és realment un gran mecanisme de comunicació. Això sí, una comunicació que es basa principalment en la imatge i el llenguatge escrit.
I la comunicació oral? I el llenguatge verbal?
Quin mitjà de masses és el seu màxim exponent?
La resposta és ben simple: la radio.
A casa nostra neix una nova emissora, una ràdio local.
Tot just s’ha d’estrenar; però ja n’esperem el resultat amb il·lusió.
La suau brisa del mar ens regira els cabells i nosaltres, neòfits radiofònics, ens preguntem què ens agradaria escoltar a través de la freqüència assignada a la nostra població. Quins programes seria interessant fer?
Quines temàtiques innovadores podrien tocar?
A tots ens agrada molt parlar… però, què volem sentir?
[@more@]
Volem sentir contes.
Contes és una brillant idea. I un programa de noves tecnologies en que parleu de blogs interessants? Fer alguna radionovel·la? mmmmmmm l’intenció suposo seria evitar emplenar les hores amb música no?