Entre el pèndol i el funàmbul

Oscil·la, es sacseja, busca l’equilibri.
Sobre els nostres caps circula rabent el trapezista: entre el pèndol i el funàmbul.
Penjat, tallant l’aire, l’acròbata cerca harmonitzar el vaivé i la cabriola, controlar el tempo, conjugar força, elasticitat i gràcia.

S’encenen el focus, sona la música i corpresos ens quedem observant l’home que, suspès d’un punt fix, es desplaça cap per avall des d’una gran alçada.
Entre el pèndol i el funàmbul, el trapezista ens roba l’atenció.
D’un costat a l’altre, ens hipnotitza afrontant el risc amb elegància.

Cabriola final, aplaudim i, tot d’una, canvien de cançó.
Entra la parella del quadrant i comencen a balancejar-se al ritme d’un vals, delicat i preciós com la cara de la noia.
La sorpresa és encara més gran al veure que ara el trapezi no és cap barra horitzontal penjada per dues cordes paral·leles als extrems; sinó que és el noi qui, aferrat amb les cames a l’estructura, pendula capgirat amb els braços estesos. La noia, pacient, s’hi subjecta i es contorsiona.

Aquest cop els tenim molt aprop, just sobre nostre, a tocar.
La bella trapezista em captiva i, emparat pel suau vals, m’atreveixo a alçar la mà per mesurar-ne la distància. La noia queda lluny, no l’encalço.

Entre el pèndol i el funàmbul.
Ella oscil.la i jo busco l’equilibri.
Acaba la música, la noia salta. Tothom aplaudeix entusiasmat. Els artistes saluden, tots han estat brillants; però jo només tinc ulls per ella, la bella.
La noia desfà la reverència, alça la vista i em troba observant-la de fit a fit, aplaudint amb cara de ximple. Atabalat, torno a estendre la mà cap a ella cercant la complicitat d’un lleu contacte; però encuriosida fa un breu cop d’ull al meu palmell buit i el refusa amb una fugaç ganyota.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Entre el pèndol i el funàmbul

  1. Frannia diu:

    Possiblement el refusa perquè té por. A vegades estrényer la mà d’un home fa més por que fer la més arriscada cabriola sobre un trapezi.

  2. novesflors diu:

    M’has fet pensar en un poema de Joan Salvat-Papasseit (“Marxa nupcial”), del llibre “L’irradiador del port i les gavines”.

    No coneixia el teu blog. He vingut perquè tu m’has estirat del fil. Ja tornaré a passar.

  3. Frannia diu:

    O que no es curen mai

Els comentaris estan tancats.