L’aïllament del farer

Amb el llum encès, assegut al sofà, esperant que algú passi i pensi en mi, me n’adono que el pis on visc és com un far al bell mig de la ciutat.
La nova llar, unes precioses golfes que mica en mica reconstrueixo, em porta a suportar des de fa dies la impàvida soledad del farer; resignat tedi de l’aïllament.

El treball agotador i la tensa responsabilitat que m’avassalla els músculs de la mandíbula, em retenen, captiu, en una altra ciutat a quilòmetres de distància.
I, tot i que l’espai de casa sigui ampli, acollidor i suggerent, acabo per passar-hi les escasses hores que resten immòbil, ociós, esgarrifosament improductiu i infeliç.
La claror del far guia i recondueix els altres; però enlluerna encegant el seu propi habitant.

Amb el llum encès, assegut al sofà, espero que algú passi pel carrer
i pensi en mi, en compartir.
Ocult rera les cortines escruto entre les ombres, enmig la foscor.
La nit, perversa, m’entrega repòs i neguit a parts iguals; descanso intranquil, feinejo pausadament.

El far guia les naus a poc a poc, fent pampellugues (senyals lumíniques discontínues) en totes direccions. El llum de casa, en canvi, roman continuu al mateix lloc; només movent-se amb mi, sec i mandrós, d’habitació en habitació.
De dia, a voltes albiro exuberants vaixells, belles embarcacions que solquen el mar amb elegància i seguretat; dues qualitats de gran vàlua. Però, nit rera nit, arrossego i amplio la temuda soledad del farer; que no per volguda acaba resultant plaent.
Amb el llum encès, assegut al sofà, esperaré que algú passi i pensi en mi.
Ja se sap… La passivitat és el handicap del vigilant que habita els fars.

Amb el llum contínuament encès, m’esforçaré a treballar, malgrat el cansament, per acondicionar l’interior de la nova llar que m’acull.
Un habitatge cèntric i elevat; solitari i encantador, com un far al bell mig
de la ciutat.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: L’aïllament del farer

  1. Frannia diu:

    Ador els fars. I ador els teus escrits. Benvingut!!!

  2. Tom diu:

    Frannia, ador compartir amb tu els nostres respectius bocins de vida, dolços i amargs, amalgama de vivències i fantasia.
    Un petonàs de Bentrobada!

Els comentaris estan tancats.