"Jo, al llarg de tota la relació, he anat al cent per cent!"
Ufff, a veure… per molt que intenti fer memòria, per molt que provi de mirar enrera i recordar els temps passats; no sé… jo no aconsegueixo trobar la certesa d’haver viscut alguna relació al cent per cent.
Mmmm… és clar, certament això d’"anar a tope" no ho he fet amb cap relació.
Ni amb cap relació, ni amb cap projecte, ni amb res de res. Suposo que sempre he tingut una espècie de marge de seguretat: un reducte de distanciament i fredor, una mena de reserva des de la qual tenir un cert control de les emocions.
No sé… de tota manera aquest concepte del cent per cent és molt enganyós. Què és estar al cent per cent d’una cosa? El cent per cent amb relació a què? Amb relació al què voldriem, al què podem, al què ens vindria de gust, al què fan els altres, … ?
Mira… potser hauré de reflexionar sobre aquesta qüestió. Potser valdria la pena que hi parés més atenció. Una atenció del cent per cent, és clar.
[@more@]
Jo mai faig RES al 100%. No podria suportar equivocar-me o fracassar si sabés que ho havia fet al 100%. Així sempre puc dir: és que no he estudiat massa, és que no he confiat el suficient, etc, etc…Quina por el fracàs…i quina por l’èxit.