Una amiga m’explica els seus maldecaps… de fet, parlem de l’únic maldecap
que ara veu: del seu gran maldecap.
Arrossega l’enorme feixuguesa de sentir impotència, culpa, ràbia, por, tristesa, dependència, angoixa,… tot alhora, tot barrejat. Es veu feble; incapaç de ser valenta per carretejar-ho tot, per suportar-ho tot alhora, tot barrejat.
Posar nom a les coses: als sentiments, a les emocions, a les actituds…
(encara que siguin contradictòries la majoria de vegades) ajuda a
diferenciar-les, a separar-les del garbuix on es troben aferrades.
Hem posat nom a algunes coses, no pas a totes; i ens hem adonat que en compartim moltes.
Cada dia fem una nova passa en el nostre obscur túnel particular.
Sovint tenim maldecaps que semblen allarguessats conductes sense claror… Però, de tant en tant, albirem la claror d’una càlida llum que s’obre pas entre les tenebres d’aquella dificultat, d’aquell repte.
Una amiga m’explica els seus maldecaps… de fet, mentrestant observo els meus de reüll.
Ens despedim; i a distància (quan ja no em pot sentir) entono suau, amb enèrgiques exhalacions, quatre frases per encoratjar-la:
"Hold on
change is coming,
hold on
don’t worry about a thing.
Hold on
you can make it,
hold on
everything will be alright."
[@more@]
