Més d’un cop

Quan era petit (tenia uns set anys) els pares van decidir apuntar-me a un grup d’esplai. Un grup d’esplai? No sabia què era, què s’hi feia, qui em trobaria, …

Recordo haver viscut amb temor el primer dia d’esplai: el dissabte a la tarda en què, escagarrinat, vaig creuar per primera vegada les portes de la magestuosa casa del centre de la població, seu de l’entitat. Amb desgana i molta vergonya vaig anar a petar a la sala on un grup de nens i nenes, de la meva edat, jugaven tranquilament acompanyats de tres o quatre monitors. Mmmm, potser de fet no era tant terrible; potser de fet eren infants com jo; potser de fet els monitors eren simpàtics i divertits; potser de fet podriem passar les tardes jugant, cantant, fent tallers, compartint, aprenent, …
Setmana rera setmana (de vegades amb mandra, d’altres amb il·lusió) vaig anar entenent la finalitat, la màgia, de trobar-nos una colla de nens i nenes per crèixer a través de l’educació en el lleure.

D’aquells dies d’esplai en conservo grans amistats i molts bons records.
Al trobar-nos sovint els comentem. La veritat és que entre tots, a base d’anar-los explicant, els hem acabat fent més grans del què van ser. Hem enriquit i magnificat les proeses, anècdotes i trifulgues que vam assaborir de petits.
Però ja ens va bé; ens agrada.

Per exemple, recordo clarament aquell cap de setmana en què, asseguts als enormes sofàs d’una casa de colònies dels peus del Montseny, els monitors ens van proposar aprendre de memòria "l’estrofa més preciosa de totes les cançons del món". Caram! Quina era aquesta estrofa tant magnífica, aquest conjunt de versos de bellesa inigualable?

L’afortunada cançó era El cucut del grup Esquirols.

Entre rialles i bromes, tots vam acabar aprenent de memòria l’estrofa que fa:

"Més d’un cop has tingut
el desig d’aixecar el vol,
fugir del lligam que et té presoner,
volar arreu del món i saber d’altres veus
i aprendre a cantar lliurement."

El temps ha passat, la innexorable successió dels anys ha esborrat moltes de les coses que he anat aprenent; però encara tinc al cap cada paraula de
"l’estrofa més preciosa de totes les cançons del món".
Encara em commou i m’inspira.
Encara, més d’un cop, tinc el desig d’aixecar el vol.

[@more@]

"Són les sis, són les set,
ets un pobre cucut de paret
que a les vuit cantaràs i a les nou hi tornaràs.

Com ninot sacsejat,
a cada hora hauràs de fer el paper,
programat, calculat, pel teu rellotger.

Més d’un cop has tingut
el desig d’aixecar el vol,
fugir del lligam que et té presoner,
volar arreu del món i saber d’altres veus
i aprendre a cantar lliurement.

Ets cucut, ets cucut, joguina del temps,
ets cucut, ets cucut, en tot moment.
Ets cucut, ets cucut, sinònim absurd
d’un món disfressat de legalitat
que juga amb tu.

Són les sis, són les set,
et saps pobre cucut de paret,
a les vuit cantaràs, però a les nou tu callaràs.

Com ocell estacat
cal que lluitis per sortir del pas
perquè vols, perquè saps què és la llibertat.

Mai com ara has tingut
el desig d’aixecar el vol,
fugir del lligam que et té presoner,
volar arreu del món i saber d’altres veus
i aprendre a cantar lliurement.

Ets cucut, ets cucut, joguina del temps,
ets cucut, ets cucut, en molts moments.
Ets cucut, ets cucut, si n’ets conscient.

El nostre futur bé pot canviar,
depèn de tu, de cadascú."

Esquirols – (El cucut)

Tweet