Hàbits estranys?

Ahir vaig poder fer una d’aquelles pausades passejades per la platja que tant m’agraden. Enmig de la foscor, contemplava atentament les onades amb l’esperança que arrosseguessin, fins als meus peus, alguna cosa; però res.
Va ser justament a l’arribar a casa, quan vaig tenir la sorpresa de comprovar que la mar sí que m’havia portat un obsequi: una proposta, un joc, un petit repte.
Som-hi, doncs.

Reglament:
El primer jugador d’aquest joc inicia el missatge amb el títol
"5 hàbits estranys teus"
Les persones que són convidades a escriure un missatge al seu respectiu blog a propòsit dels seus estranys hàbits han d’indicar CLARAMENT aquest reglament.
Al final, heu d’escollir 5 noves persones a indicar i AFEGIR el link del seu blog.
No us oblideu de deixar un comentari al seu blog dient "Has estat elegit/da" (si és que accepten comentaris) i dieu-los-hi que llegeixin el vostre.

1– Em costa mooolt anar al barber a tallar-me els cabells. Mira que en fa d’anys que ens coneixem (el meu cap el té vist i revist), però encara no he descobert la manera d’explicar-li com vull que me’ls talli. Sempre hi acabo anant amb por:
"ai, ai, ai… a veure com me’ls deixarà aquest cop…"

2– No faig servir agenda ni bloc de notes. Vaig pel món amb les butxaques plenes de paperets on apunto els encàrrecs, les cites i tot el què penso que és susceptible de ser oblidat.

3– Durant anys (des del moment en què se li va trencar la corretja) he portat el rellotge a la butxaca dreta dels pantalons. Al final he acabat sucumbint als avenços telefònics i l’he substituit per un mòbil (que també m’indica l’hora, és clar). Això sí, continuo sense portar res als canells (bé, potser de vegades alguna goma pel cabell): no m’agrada notar la pressió de cap objecte sobre aquesta part del cos, no estic còmode.

4– Tinc la tauleta de nit ocupada per tasses d’infusió a mig beure i una pila de llibres a mig llegir (ara, per exemple, en tinc vuit)

5– Em costa classificar algun hàbit, dèria o mania d’estrany; perquè sempre intento trobar una explicació que la justifiqui. Estrany, doncs, és tot allò al què no sé donar una explicació. Mmmmm… aleshores per què he escrit les quatre manies anteriors? És estrany.

Agraeixo a la mar això que les seves onades han arrossegat fins a mi.
Em prendré la llibertat de no escollir ningú; però vull convidar a tothom a engrescar-se amb aquest exercici… Mira, potser és una manera de treure’ns de sobre la farregosa càrrega d’ocultar les nostres coses estranyes i comprovar que, de fet, tots en tenim. Com a mínim cinc, oi?

[@more@]

Tweet