Cantar m’encanta. El ritme, la melodia, l’improvització, el sentiment.
Xiular, jugar, picar. Des de fa uns mesos he tingut la sort de topar amb un estil de música que combina aquests elements d’una manera molt 
engrescadora.
He començat a viure la música en primera persona; he començat a cantar gospel.
El gospel transmet. I nosaltres ho aprofitem per despullar-lo de religiositat fervent i vestir-lo amb una càlida i enèrgica espiritualitat. Parlem de sentiments i ho fem amb la música precursora del soul, disfrutant i divertint. Per ser franc, des del primer dia, m’ha sorprès. Però no em preocupo, em deixo endur i pico de mans mentre l’alegre balanceig ens incita a cridar:
"things are gonna get better,
… right now!"
[@more@]
Una vegada amb els de la feina vam anar a escoltar el Golden Gate Quartet, em sembla que es deien, a BCN. Molt bons, tot i que els va costar que ens contagiéssim de la seva música. Això del gospel els tira molt més a ells que a nosaltres, és evident.