Les persones tenim gust?
En té la pell que ens recobreix els cossos?
Hi ha persones que són dolces, sí; però la seva dolçor no prové de la pell,
sinó que neix de l'actitud, del capteniment.
Una persona és melosa quan el seu tracte esdevé suau, tendre, plàcid, amorós.
La dolçor no prové de la pell?
I els infants? Els nens i nenes són dolços, ens els menjaríem.
La dolçor no els prové de la seva pell elàstica i radiant?
Home, la vellesa també és tendra i dolça… O sigui que, de fet, la dolçor neix probablement de la tirallonga de contrasts que tenen en comú des de persones grans a infants, passant per… jo què sé, d'altres animals. Contrasts com:
una íntegra fragilitat, una sincera introspecció, una insegura fermesa, una mirada obstinada i lluminosa,…
El contrast. La dolçor neix del contrast?
Tots plegats intentem equilibrar amb èxit el complex contrast entre actitud i sentiments, entre actes i emocions. I la dolçor neix precisament enmig d'aquest contrast.
És clar, una persona difícilment serà només dolça o salada o amarga o àcida… nosaltres som, al mateix temps, una barreja de totes aquestes qualitats.
Viure provoca un constant contrast de gusts?
Sí, per això la dolçor pot ser, alhora, salada.
Per això aquest cop puc dir que he tingut la fortuna de saborejar
na salada dolçor.
[@more@]
