Mai no he tripulat barques,
però és com si en tripulés.
La meva ànima és com un mariner,
coneix el vent i les onades de la immensa mar que contempla des de terra ferma.
Avui l’ha trobat revolta, ferotge; obrint-se pas enmig la infranquejable barrera de sorra que s’evoca per intentar foragitar les cabòries i preocupacions de la gent a cops de sol i crema.
Deixa mar que m’atansi jo, a explicar-te’n les meves.
Ara que la barca balanceja amb força, m’aferraré al timó per a resseguir, sobre la teva superfície, una traça irregular i valenta amb la què sortejar les embastides.
M’apropo a veure’t i clamo ben alt els meus mals.
Llenço tot de confusos retrets contra la virulenta escuma blanca,
però et faig tan sols un prec; només vull això:
que malgrat l’eixordador brogit del teu enuig, m’escoltis.
[@more@]
