Espais amb presència

Heu notat mai, al passar per algun indret,
la fantasmagòrica presència d’una persona coneguda?
Us heu sentit, algun cop, observats pels inexistents ulls d’un determinat rostre?
Ell sí.

Transitava al llarg del dia per diferents racons de la ciutat, recorria atrafegat tot de carrers i places; però sempre que passava per davant la terrassa d’aquell bar, sempre, no podia evitar rebre la pressió d’aquells ulls marrons que temps enrera l’havien esguardat des d’una de les cadires.
Talment com si els espais guardessin la força exercida per la intensitat d’un sentiment; com si fossin capaços d’emmagatzemar la presència de la gent.
Ell ho notava.

Pobre infeliç. Delerós receptor, compulsiu imaginaire de mirades furtives. Necessita rememorar, tornar al passat un cop i un altre… però mai gira el cap. Sempre passa de llarg sense comprovar si realment algú l’observa.

No es veu capaç de fer front al constant desengany de ser ignorat;
prefereix quedar-se amb l’enganyosa sensació d’haver estat vist.

[@more@]

Tweet