Fantasia correctiva

Dels diferents tipus de fantasia que em passen de tant en tant pel cap, les més recorrents són, sens dubte, les que utilitzo per a corregir un esdeveniment passat: les fantasies correctives.

Hi ha moltes coses que voldria haver fet diferent: accions que hagués hagut d’emprendre; moments en els quals el més adient hagués estat callar; frases ocurrents, clares i concises que hagués pogut pronunciar; pensaments que m’haguessin ajudat a veure les situacions més clares; …

Totes aquestes espontànies i irreperables reaccions, que em penedeixo
d’haver tingut, es van amuntegant sobre la meva innecessàriament atrafegada consciència que es preocupa i crea remordiments. Els remordiments pesen i,
de vegades, cal algun hàbil mecanisme per a alleugerir-ne la càrrega.

El sistema que precisament he anat aplicant, sense adonar-me’n, és el de solucionar el problema a posteriori dins el meu cap.
En això consisteix una fantasia correctiva. M’imagino l’escena, situo els protagonistes que estàvem presents en aquell moment i invento possibles variants dels esdeveniments ocurreguts realment.

És fàcil i gratificant. De vegades, només canviant un gest o una paraula, precipito un resultat completament distint i aconsegueixo una conclusió que em satisfà molt més.
Sé que no puc canviar res, ni suposo que ho vull… simplement em tranquilitza el fet de ser conscient que era possible fer les coses d’una altra manera.

Mentre jugo a imaginar les infinites possibilitats del nostre esdevenir;
paro esment als meus propis actes, em dic a mi mateix que he après la lliçó i em faig el propòsit de no tornar-ho a repetir… però sempre hi torno;
una vegada i una altra.

[@more@]

Tweet