El vol del ratpenat

La passada nit vaig tenir un curiós encontre.

No podia dormir. Era tard; però estava completament desvetllat, excitat després d’haver cantat i nerviós abans de ser examinat. Necessitava reposar per poder encarar els exercicis de l’endemà ben despert, amb serenor; però la son no arribava: no podia sinó mirar, pensatiu, el sostre de la meva habitació.

El llum de la tauleta de nit encès, la finestra entreoberta, el coixí entaforat sota el meu cap, els llençols rebregats per uns peus inquiets que recorrien de costat a costat l’extranyament incòmode matalàs, les ulleres impassibles sobre el meu nas, els braços estesos i la vista clavada al sostre de l’habitació. Collons… no, no, la son no arriba.

Com ho puc fer? A veure… Penso en la recent aprovació d’un nou ordenament jurídic pel nostre territori i pestanyejo un cop; em vé al cap la incògnita de la successió de certa autoritat i les parpelles tornen a cedir; ho enllaço recordant les trifulgues de la governabilitat de la resta de l’estat i ara sí que els ulls em comencen a fer figa (per uns segons han estat incapaços de suportar el pes del cansament); ja hi sóc, només cal rematar-ho amb una fugàs repassada a l’alineació d’un sobredimensionat club de futbol… no falla; perdo l’esplèndida vista de l’acabat pastel que decora l’estança, m’adormo.

Nedo, despreocupat, perdut entre la disbauxa del territori regit per l’inconscient; però alguna cosa em crida. Entre la densa sonoritat d’un extrany somni sento un aleteig, m’esforço i obro els ulls.
Uf! M’he adormit… Quant de temps ha passat? Quina hora deu ser?
Recupero, poc a poc, la visió i començo a observar, borrosa, la silueta d’un alat intrús que voleia per l’apreciat sostre de la meva habitació.
Què és això?! Un ratpenat? Sí, sí, un ratpenat.

Què fa un ratpenat a la meva habitació??
M’aixeco decidit, amb el cap cot per no topar amb l’atabalada bèstia que oscil·la entre les quatre parets intentant orientar el seu vol.
La cortina de la finestra el priva de tornar per on ha entrat. Li obro la porta de la galeria contígua i em dirigeixo a fer el mateix amb la que dóna al pati interior. Caram! Un ratpenat a la meva habitació!

Ara tot és obert. Torno, però ja no hi és: ha marxat. Ha marxat? Perquè, a veure… hi havia un ratpenat? No ha estat un simple visió produïda per l’elevat estat de somnolència, oi que no?

Vés a saber, tu. Tot plegat era com un somni. Un somni que va passar justament la nit del solstici d’estiu. El somni d’una nit d’estiu.
De fet, em va entusiasmar la visita intempestiva del mamífer volador. Ho he anat explicant i una amiga m’ha dit que el ratpenat era, precisament, l’esperit de la primavera que es venia a despedir de mi. Una primavera que necessitava que li obrís la porta per sortir i donar pas a l’estiu…

No sé… jo, per si de cas, dormiré amb les orelles ben obertes per si torna a treure el cap. Qui sap, potser es torna a interessar pel magnífic sostre de la meva habitació.

[@more@]

Tweet