Melodia del passat

N’estic convençut. Tots tenim cançons que ens transporten; melodies que ens fan mirar enrera i ens translladen de bell nou al precís moment en què van ser especials i significatives per a nosaltres.

Ara fa cosa de vuit mesos me’n rondava, constantment, una pel cap.
La meva preocupació era esperar. Esperava i imaginava; imaginava i escribia.
Què en vaig fer del què escribia? Na Frannia m’hi ha fet pensar. Escolto la cançó i tanco els ulls; vull veure-hi clar per a submergir-me en la seva proposta:

1. Per què vas crear el teu bloc?
   El meu interès pels blocs va començar arran de l’aparició del bloc d’un amic. Sí, sí, ell insistia i insistia perquè jo me’n crees un… però, si bé la idea de poder mostrar pensaments i reflexions era engrescadora, no tenia gens de ganes de ser llegit per persones ja conegudes; no volia passar a formar part del creixent grup de blocaires amb noms i cognoms de la meva població.
   Recelava de la proposta, d’acord; però tenia la necessitat d’expressar, d’expressar-me, i al final em vaig acabar engrescant amb la possibilitat de construir un espai acollidor, on des de l’anonimat pogués penjar les cabòries que, gargot rera gargot, anava escribint sobre malgirbats fulls de paper.
   El temps ha passat: he deixat enrera la compulsiva creació de missatges inicial i estic cofoi de gaudir d’aquest espai. El disfruto i continuo servint-me’n per a expressar-me amb tranquilitat i desinhibició.
   Això sí… ell encara no ho sap.
2. Quants en llegeixes al dia?
   Uo! Depèn… Normalment en recórro uns 6 o 7 de concrets. Els dies que estic inspirat volto i volto per forces llocs.
3. Saps què és un lector RSS?
   No en tinc ni idea… i mira que he clicat el botó amb aquest indicatiu per veure en què consistia; però encara no ho tinc gens clar. RSS: Recurs Sense Sentit? Ridícul Sistema de Simulació? Relectura Sossa i Subtil?
4. Has esborrat mai comentaris d’algú?
   No, la veritat és que no he vist mai vulnerada la integritat del blog. Tot i que, fa poc, també he patit la ja comentada intromissió d’un indesitjable.
5. Beneficis i perjudicis de l’univers blocaire:
   El benefici suposo que neix del propi fet d’escriure, d’expressar-se. Compartir pensaments, sensacions i experiències és la gràcia de l’univers blocaire: una xarxa enorme que aglutina idees, informació, …
   És clar, els perjudicis es deriven del mal ús d’aquest vehicle de comunicació; començant per la seva ulització desmesurada o fraudolenta.

La cançó acaba.
Encara em commou, encara la toco sempre que en tinc ocasió…
Suposo que mai deixaré d’esperar. És estrany, però em reconforta saber-ho.

[@more@]

Tweet